Testimonis
De la por a l'esperança
Enviat per mire el Dimecres, 22 de Juliol de 2009Hola sóc la Cristina de la fede Montserrat i enguany en fa 11 que sóc voluntària de Creu Roja. Vaig començar en l’àmbit social perquè era menor i no podia anar amb les ambulàncies en accidents, i els serveis que feia eren dirigits a nens i gent gran. Al fer els 18 ja podia entrar de ple al socorrisme, però també em vaig interessar pel centre penitenciari de Brians.
La motxilla de la JOC és una bona escola
Enviat per mire el Dimecres, 22 de Juliol de 2009El meu grup de RdV em proposa fer un testimoni de la meva experiència en la negociació del 2n conveni col·lectiu del lleure. Bufff com aconsegueixo plasmar 2 anys de lluita, reunions, negociacions, angoixes, moments bons, amargs, esperances, desil·lusions, cansament i avenços en un testimoni sense que la gent se m’adormi? Ja comprovaré si hi sou desperts un cop haure acabat.
Alimento para mi militancia
Enviat per mire el Dimarts, 21 de Juliol de 2009Para empezar, y situarnos un poco, os explicaré cómo y por qué empecé a hacer Cuaderno de Vida (CdV). Tengo la tendencia, de manera natural, a meterme en muchos saraos. Siempre he ido combinando varios compromisos a la vez, y mucha actividad, creo que como muchos de nosotros y nosotras. Supongo que es por lo que he aprendido de esta sociedad: cuantas más cosas experimentes, y más sensaciones nuevas tengas, pues más feliz eres, o con más intensidad vives la vida...
Ajudar o transformar la vida?
Enviat per mire el Dimarts, 21 de Juliol de 2009Bones a tots i totes.
Començaré presentant-me. Sóc en Joan de la federació Rubí-Sec actualment i en origen de Badalona-Sta.Coloma.
M’agradaria presentar-vos el meu testimoni de fe com una cosa senzilla, una experiència de vida d’un noi de barri, de classe obrera, amb defectes i virtuts, amb els problemes que podem tenir cadascú de nosaltres a casa nostra, amb els familiars, a l’escola, a la feina, (senzillesa)
Val la pena
Enviat per mire el Dimarts, 21 de Juliol de 2009Per a nosaltres la JOC era el pas que calia fer a continuació, res més que això. Ens vam confirmar, i ens van oferir de seguint-nos trobant amb les nostres amigues, amics i gent nova a les sales de la parròquia, com portàvem fent els darrers anys.
Per molts companys i companyes que avui no són aquí, la JOC no ha arribar a ser res més que el que llavors era també per a totes nosaltres, “un esplai a on parlàvem i fèiem activitats”.
La JOC m'ha ensenyat totes aquestes coses
Enviat per mire el Dimarts, 19 de Maig de 2009Em diuen Pepe, militant de la JOC des de fa prop d’un any, però els meus passos ja venen de lluny.
Vaig començar en la iniciació a Elx, la meva ciutat, on més tard vaig decidir donar el pas a la militància amb un grup de joves allà.
Joves en Precari
Enviat per Maite Larroy el Dimecres, 15 de Abril de 2009A continuació podeu llegir la carta que vam enviar a diferents diaris, i no ens han publicat, des de l'Equip de Campanya de la federació. Les dades surten del Veure federal de la Campanya actual.
JOVES EN PRECARI
Una petita família d'artistes
Enviat per mire el Dimecres, 18 de Març de 2009Baixo cap al Brindis a fer un cafè. Fa calor, estem a ple mes de Maig. Em trobo en Tanyà a mig camí i ens parem a xerrar a l’ombra d’un dels arbres esquifits que poblen el passeig. Als 2 ens ha arribat la veu que la gent de la CAJ (la comissió d’art jove) demanen col•laboració per gestionar la sala de Can Patalarga,una sala d’exposicions municipal que penja de la regidoria de jovent. La CAJ neix la bona voluntat de 3 joves artistes del poble.
Poco sabía sobre el nuevo plan de estudios
Enviat per mire el Dimecres, 11 de Març de 2009Me llamo Quim Hernández, soy un joven de 18 años del barrio Buen Pastor y llevo 4 años en la JOC, federación de Riu Besòs.
Soy estudiante de periodismo, estoy en mi primer año de carrera en la Universidad Autónoma de Barcelona. Sinceramente, cuando entré, poco sabía sobre el nuevo plan de estudios que se iba a poner en marcha, solo tenía una idea borrosa. No me habían informado en ningún lado, y únicamente tenía conocimiento de ello por haberme enterado de alguna manifestación que se convocaba.
Una vida laboral precària
Enviat per mire el Dimarts, 10 de Març de 2009Hola, què tal !?
Sóc l’Eric de la federació d’Osona- Ripollès, tinc 19 anys i us explicaré la meva experiència laboral.
Vaig començar a treballar en un frankfurt quan tenia 14 o15 anys, per tant no podia tenir contracte. Treballava 18 hores els caps de setmana i cobrava uns 130 euros( per cap de setmana), no estava malament, ja que m’interessaven els calers i per l’edat que tenia em servia, però ara, en aquest moment, no ho faria, ja que no tenia contracte i perdia tots els caps de setmana.
