Val la pena

Per a nosaltres la JOC era el pas que calia fer a continuació, res més que això. Ens vam confirmar, i ens van oferir de seguint-nos trobant amb les nostres amigues, amics i gent nova a les sales de la parròquia, com portàvem fent els darrers anys.
Per molts companys i companyes que avui no són aquí, la JOC no ha arribar a ser res més que el que llavors era també per a totes nosaltres, “un esplai a on parlàvem i fèiem activitats”.
Si vols un gelat, has de sortir de casa, arrossegar-te sota el sol pel carrer fins al condis més proper, passar fred dintre la gran nevera que és aquest supermercat, donar a la caixera els diners que a base de tants cangurs t’has guanyat i tornar al carrer, on la forta calor encara sembla més intensa. I fins que no treus l’embolcall del gelat i el toques amb la teva llengua, no entens el perquè has hagut de fer tot aquest tant llarg camí. Però llavors, tot pren sentit, i penses que venint cap aquí has saludat a la Mariona, que feia molts dies que no la veies, i has descobert que han obert una nova botiga, i t’has trobat cinc cèntims a la vorera...
Tot això et costa molt de veure mentre vas de camí cap al condis, perquè només tens set i calor; i sí que et fa gràcia veure la Mariona, però si no tens una mica de constància, valor i seguretat, la calor pot més i tornes de seguida cap a casa, quedant-te sense el gelat.
Els companys i companyes que avui no són aquí van decidir tornar cap a casa.
Potser la seva mare els durà ella el gelat del condis, i ells i elles igualment l’aconseguiran. Hauran estat molta estona passant set i calor i també l’agrairan i el valoraran moltíssim, igual que tu, que has sortit a buscar-lo al condis.
Però potser ells i elles es quedaran sense saludar a la Mariona i sense descobrir la nova tenda.
I s’arrisquen a quedar-se sense gelat, perquè pot ser que ningú els hi porti.
Ja veureu com, a poc a poc, la confirmació i cada una de les sigles de la JOC va prenent sentit, igual que la trobada amb la Mariona, els cinc cèntims del carrer, i la suada fins a la botiga.
Per què us ho diem, això? Quina garantia us en donem?
El nostre testimoni n’és la garantia i n’explica el motiu:
Nosaltres som el grup d’iniciació de la JOC del Baix; som la Marina, la Montse, l’Anna i la Clara, i l’Ana i la Mireia ens acompanyen en el nostre camí.
Volem convidar-vos, convençudes i engrescades de fer-ho, a que continueu aquest trajecte que durant aquest un, dos, tres o quatre anys heu començat.
Un viatge estrany, diferent, que actualment poca gent fa, per desconeixença, per desconfiança, per por....
Sigueu curiosos, desperts, vius, perquè nosaltres també vam començar amb passotisme, imitacionisme i indiferència; vam seguir amb vergonya, menyspreu, inseguretat i discrecionisme; a continució va venir el respecte, la por, les contradiccions...
I ara tenim la seguretat de donar-vos aquest testimoni de confiança, d’orgull, d’il·lusió, i us diem que VAL LA PENA, i que amb valentia i seguretat seguiu caminant, perquè teniu al vostre abast el fer-ho i, repetim, VAL LA PENA!