Una petita família d'artistes

Baixo cap al Brindis a fer un cafè. Fa calor, estem a ple mes de Maig. Em trobo en Tanyà a mig camí i ens parem a xerrar a l’ombra d’un dels arbres esquifits que poblen el passeig. Als 2 ens ha arribat la veu que la gent de la CAJ (la comissió d’art jove) demanen col•laboració per gestionar la sala de Can Patalarga,una sala d’exposicions municipal que penja de la regidoria de jovent. La CAJ neix la bona voluntat de 3 joves artistes del poble.
La situació que viuen és molt precària. Darrera de la idea que els joves gestionen la sala, la tècnica es penja medalles i els joves omplen els forats en els mesos que l’àrea de jovent no hi té cap actuació planificada (3 o 4 mesos l’any).
En parlem una bona estona i decidim reunir-nos amb la gent de la CAJ perquè ens expliquin bé la situació.
A la trobada, en un bar, com no, ens reunim els 3 CAJ i 6 joves del poble amb inquietuds artístiques. Nosaltres, els 6, ja n’hem estat parlant abans, i després d’escoltar la situació que viuen, llencem la nostra proposta; ens encantaria formar-ne part, però no d’aquesta manera. Proposem afegir-nos-hi si l’ajuntament ens cedeix la gestió de la sala per tot l’any i sense censures.
Per aconseguir-ho cal fer un projecte amb cara i ulls i presentar-lo al regidor de jovent, o sigui que decidim quedar un altre dia en un lloc més tranquil per començar a redactar-lo.
Un cop tots reunits i presentats (se’ns han afegit 3 joves més), anem veient quines són les necessitats que tenim com a joves artistes, i decidim presentar 2 projectes: un per gestionar la sala d’exposicions i l’altre per la cessió d’un espai-taller on poder realitzar les nostres obres.
A partir d’aquí, comença un procés força lent en el que hi ha hagut altes i baixes, alegries i emprenyades; bé, una mica de tot, però un procés de transformació en el que tots ens sentim protagonistes, des d’en Pol Robles (que té 33 anys) a en Pol Anglada (que en té 17). Un procés que ens ha portat a constituir-nos com a col•lectiu artístic (ja no sóm la CAJ, sinó que ara ens diem la solitària). Un procés que ens ha portat a firmar 2 convenis amb l’ajuntament; un per gestionar Can Patalarga en la seva totalitat (inclús econòmica: rebem 5000€ anuals) i un altre per la cessió del local que compartim il•lustradors, fotògrafs,escultors i pintors. Estem col•laborant amb altres entitats del poble, participant de les seves iniciatives, fent cartells, decorant espais... ens coordinem amb diferents col•lectius artístics de Catalunya per poder moure les obres, hem muntat exposicions contra la violència de gènere, hem fet cinefòrums, taules de debat... i el més important: estem donant la possibilitat a joves artistes que no tenen on treballar i penjar la seva obra.
Aviat farà 2 anys d’aquella primera trobada, i ara que paro i reviso tot aquest procés, us asseguro que em dona prou força com per engegar-ne de nous i intentar canviar aquelles petites coses que si que estan al nostre abast.
Cada dia que passa ens sentim més com una petita família, i el més important, és que ens hem adonat que junts podem aconseguir allò que ens semblava quasi impossible.