La JOC m'ha ensenyat totes aquestes coses

Em diuen  Pepe, militant de la JOC des de  fa prop d’un any, però els meus passos ja venen de lluny.
Vaig començar en la iniciació a Elx, la meva ciutat, on més tard vaig decidir donar el pas a la militància amb un grup de joves allà.
Al vindre a Lleida per motius d’estudis, vaig tindre que deixar el grup, pues ací no hi havia cap. Em va saber greu, pues el grup m’ajudava i m’omplia. Em transmetia uns valors, que eren els que ens va deixar Jesús, principalment l’amor, lo que lleva inevitablement a la justícia, pues no cap injustícia en l’amor, per aquest motiu el grup era important per mi. El viure per als demés, ser pels demés.
Va ser l’any passat quan em va trucar en Joan (un salesià que coneix el moviment) i  em va dir que estava intentant impulsar novament el moviment a Lleida, amb un grup de joves que podrien estar interessats. Fins llavors ens reunim cada dues setmanes, el dilluns a la nit al barri Magraners.
Vam començar 5 joves, ara quedem dos, juntament amb en Joan (consiliari) i en Guillem, que es l’alliberat de la JOC de Catalunya que fa el treball d’extensió, es dir, estendre el moviment per altres zones, dit breument per entendre’ns.
M’agrada formar part del moviment ací a Lleida, compartir i seguir sobre els valors dels quals he parlat.

Els jocistes, com Església, tenim que estar en el món, amar-lo i escoltar-lo.
El món obrer està necessitat de militants que tinguin una fe, una formació crítica i una actitud transformadora.
Per això es necessari el treball d’iniciació i d’extensió que lleven a terme molts militants.
La iniciació ha de ser com una escola, que ens ensenyi a llegir i a interpretar les nostres vides, a viure conforme a uns valors, a organitzar-nos, a no resignar-nos, a solidaritzar-nos, a adoptar una actitud crítica conforme a la nostra vida i a la societat de la qual formem part.
La JOC m’ha ensenyat totes aquestes coses i moltes més. A seguir per un camí, la Revisió de Vida, a una actitud transformadora.
Son valors que pense que han de tindre els joves compromesos.
Perquè la JOC lleva a la gent a entregar-se als demés des de dins dels dinamismes juvenils.
Joves inquiets en la realitat que vivim, la qual crea inseguretat de cara al futur, estudis que no garanteixen l’ocupació, injustícia, mobilitat laboral, exclusió social, violència, precarietat... Davant aquesta no volem adoptar una actitud passiva, volem transformar-la.

I en un dia com el d’avui no hem d’oblidar l’actitud que hem de prendre els joves treballadors. Hem de celebrar aquest dia amb altres joves, amb els treballadors experimentats, amb altres associacions, tant si formen part de l’Església com si no, perquè en realitat tots volem denunciar les injustícies i les precarietats, lluitar per un món més digne i millor, lluitar per una societat que no exclogui a altres persones, que no creï desigualtats.

Com deia Cardjin: “ Un jove treballador val més que tot l’or del món”.