Rèplica al comentari

Bones a tots i totes.
Començaré presentant-me. Sóc en Joan de la federació Rubí-Sec actualment i en origen de Badalona-Sta.Coloma.
M’agradaria presentar-vos el meu testimoni de fe com una cosa senzilla, una experiència de vida d’un noi de barri, de classe obrera, amb defectes i virtuts, amb els problemes que podem tenir cadascú de nosaltres a casa nostra, amb els familiars, a l’escola, a la feina, (senzillesa)
Als inicis de la meva experiència a la JOC, tot passava per una reunió de tant en tant amb els meus amics de parròquia, alguns d’ells de la parròquia i provenint del MIJAC
Amb una trajectòria cristiana, en teoria. Dic en teoria perquè és molt més tard quan me n’adono de que Jesús porta a la meva vida des del primer dia que vaig néixer. Faig un salt endavant i us parlo de Cardjin, el fundador del nostre moviment a Bèlgica, amb la intenció de continuar construint el famós Regne de Déu. Aquest gran home parlava dels joves i de les joves del seu poble com a fills de Déu i deia que tots i totes som fills de Déu, això em va deixar “un poco loco” com dieu ara...¿Cómo que todos somos hijos e hijas de Dios? Bueno....això és una cosa que la vaig anar vivint amb els pas del temps i en un procés molt, molt personal.
El fet de tractar a tothom com a fill o filla de Déu, és el que m’ha diferenciat de la gran quantitat de gent que trobem a les nostres vides i que també tenen actituds de esperits revolucionaris, sentiments de comunitat, recolzaments als pobres, dubtes, senzillesa i miracles, però que sovint, quan indagues una mica més en el cor i la vida d’aquests el seu estil de vida no és pas de fer-se pobre entre els pobres, o potser sí; però no segueixen, a diferència de mi, l’estil de Jesús.
En quan a l’acció personal, us puc parlar de la meva implicació en el procés del grup los sentaitos, on una de les últimes coses que he fet conjuntament amb la meva dona Luna (responsable federal de Rubí-Sec) ha estat subvencionar la maqueta que els servirà per presentar-se a un concurs aquest setembre a Sant Boi, la situació personal d’aquests nois es que estan a l’atur i no tenen mitjans per avançar en aquest mundillo de la música. També m’ha servit per fer una reflexió amb ells, durant el procés de gravació de com poden canviar la realitat que els envolta i com ells poden fer el mateix amb d’altres. Potser aquesta és la diferència entre la gent que us parlava abans i la meva experiència com a militant cristià, ajudar o transformar la vida ?? Que penseu que és l’estil de Jesús??? (per a iniciadors: ajudar per a sentir-me bé amb mi mateix? O transformar l’ambient sent llevat dins la massa?)
També m’agradaria comentar la meva implicació a l’Aula Jove, donant suport a nois i noies, no tant reforç escolar sinó, més un reforç educatiu mancat de base i que no els ajuda a avançar en el tant dubtós sistema educatiu actual (opinió personal), us podria posar el cas de l’Eva , una noia d’ara 15 anys i que fa 3 suspenia 7 i 8 assignatures, tenia dubtes del seu futur i no creia mai que a dia d’avui, tingués una nota mitjana de 8 i estigués preparant-se per entrar en una acadèmia d’estètica i perruqueria per muntar-se el seu propi negoci. No només això, sinó que transmet la seva experiència personal als altres de la seva escola i els dóna fe de que ells també es poden salvar i sortir endavant, sentiments de comunitat.
També us explicaré la meva experiència de vida sense mòbil....Que dices loco!!?? Sin móvil!!????  Penso que per poder seguir l’estil de vida de Jesús, cal fer un plantejament del meu consum personal, allò que menjo, allò que compro, allò que festejo, què és el que necessito i què és el que la publicitat, el sistema de consum capitalista, els estereotips, etc...diuen que necessito, per això vaig decidir fa uns mesos deixar d’alimentar a una multinacional (MOVISTAR),la qual explota sense cap mena de vergonya, centenars de poblats sud-americans, molts indígenes, aprofitant la seva poca formació i establint allà, a les seves terres un munt d’oficines, antenes repetidores, que diuen ells, són necessàries per a que tu i jo puguem trucar-nos i enviar-nos missatges de manera indiscriminada i molt sovint sense cap mena de necessitat, això sí, pagant a la companyia i no pas als afectats per les expropiacions d’aquesta. A més, de la quantitat de diners que m’absorbeixen i que ara estic destinant a la cotització per a la JOC i que ha fet triplicar-la en comparació d’altres cursos.
Una última cosa, avui dijous 2 d’Abril, tornant amb el tren cap a casa, he conegut a un noi jove, pare de família,m’ha deixat un paper al seient de davant, dels típics que quan ens el deixen... desprès passarà demanant diners. Tothom posava cara de pocs amics amb ell, tot i així , aquest noi responia amb un somriure i un “moltes gràcies”. Es diu Tito , és argentí, profe de religió i en aquests moments no té feina, perquè el seu interinantge va i ve com les onades i les seves oposicions superades a Argentina, aquí
(un país que acull als immigrants, segons les forces polítiques), no li serveix per a treballar. Al arribar a mi, hem tingut una conversa força interessant, jo m’he presentat com en Joan i seguidament m’he identificat com a membre de la JOC, i li he preguntat en què el podi ajudar, ell m’ha contestat, “no ho sé pas, només Déu ho sap”, bé, al marxar m’ha donat el seu número de mòbil i el seu mail, per si trobem una feineta de mestre o el que sigui, per a ell, sí, sí... dic TROBEM, perquè és fill de Déu i és feina de tots i totes millorar aquesta precarietat.
Només dir-vos que trobar a Jesús a les nostres vides, és a dir, veure fets personals compartits a l’Evangeli de Jesús, no és tan difícil, només cal estar atents, amb els ulls ben oberts, estar al servei dels altres. I...de l’evangeli, que tant ens costa, segur que els nostres consiliaris/es ens podem ajudar molt bé. (Per aquells que no sabeu què o qui és un consiliari, segur que els vostres iniciadors/es us podem ajudar a localitzar-los dins de la federació).
Encara continuo revisant la meva vida, en el meu grup de revisió de vida obrera, per a poder lliurar-me d’allò que m’impedeix apropar-me a Déu.
Potser si cal estar “un poco loco” per seguir al tal Jesús, i tenir Fe en ell. Però val la pena, us ho asseguro.
Gràcies per convidar-me a compartir amb vosaltres, la meva vida i aprofiteu aquests dies per a deixar-vos calar per l’esperit de Déu.
Fills i filles de Déu, bona Pasqua!
Joan