Rèplica al comentari

Hola, què tal !?
Sóc l’Eric de la federació d’Osona- Ripollès, tinc 19 anys i us explicaré la meva experiència laboral.

Vaig començar a treballar en un frankfurt quan tenia 14 o15 anys, per tant no podia tenir contracte. Treballava 18 hores els caps de setmana i cobrava uns 130 euros( per cap de setmana), no estava malament, ja que m’interessaven els calers i per l’edat que tenia em servia, però ara, en aquest moment, no ho faria, ja que no tenia contracte i perdia tots els caps de setmana.

La meva segona feina va ser de” reponedor” en un supermercat, quan tenia 16 anys. Aquí si que tenia contracte a jornada completa, però era una feina en la que els horaris sempre eren diferents; treballava de dilluns a dissabte,  una setmana al  matí, l’altre a la tarda i l’altre partida, i fins i tot m’havien canviat horaris a mitja setmana. En resum: treballava 6 dies a la setmana,8 hores cada dia i cobrava 560 euros. Conclusió: ja m’hi podia haver posat de cul.

Llavors em van oferir un feina per 9 dies amb contracte  en una fusteria familiar, de la que no em puc pas queixar, ja que em van pagar prou bé. L’únic inconvenient és que només van ser 9 dies.

Més tard (la meva quarta feina) vaig entrar a “treballar” en una sala d’exposicions municipal de dijous a diumenge, 2 hores cada dia. Aquí també tenia contracte i tampoc em puc queixar del que cobrava (uns 260 euros mensuals),però el tracte rebut de part de l’ajuntament no va ser massa encertat, ja que quan se’m va acabar el contracte, em van oferir de renovar-lo i quan anava a fer-lo efectiu, em van fer saber que no me’l renovaven perquè hi posaven una persona que ja treballava a l‘ajuntament. O sigui, em van tancar la porta als morros d’un dia per l’altre.

La meva cinquena feina va ser en un bar. Treballava 6 hores cada dia de dilluns a divendres, sense contracte. En aquesta feina, em van oferir diferents possibilitats: fer-me contracte i cobrar una merda,fer-me autònom (pagant-los jo) suposant cobrar una mica més o treballar sense contracte i cobrar alguna cosa més que si m’asseguraven. Vaig decidir treballar sense contracte perquè necessitava els calers, ja que fer-me autònom era un suïcidi. Aquesta situació la varem revisar amb el grup, que em qüestionava el fet de treballar sense contracte, ja que així no cotitzava i no tenia dret a l’atur. Tampoc  hagués cobrat una possible baixa laboral, evidentment. Jo no ho veia tant negre perquè la situació laboral no estava tant malament com ara i pensava que el què cobrava ja m’estava bé, i que ja tindria temps de treballar amb contracte més endavant. O sigui que vaig decidir seguir treballant sense contracte i cobrar una mica més. Però ara, tal com està la situació, si que m’adono que hagués set millor treballar amb contracte, perquè disposaria d’un atur que puc necessitar en qualsevol moment, ja que la meva situació actual també es complicada.

Ara mateix estic treballant en un forn de pa, on estic cobrant menys que quan tenia 15 anys, amb un contracte d’aprenent de 40 hores setmanals i amb una retribució mensual de 550 euros ,quina misèria oi? (Els podria insultar però queda malament). A més a més la feina ha baixat i aviat se m’acaba el contracte. En vista del que pot esdevenir, i sabent que un company que treballava a la nit  plegava, vaig demanar de posar-m’hi jo, ja que cobraria més del doble i tinc feina assegurada per una temporada més (a les nits es fa el pa de les botigues i és difícil que baixi la producció). En aquest moment estic a l’espera de si mi posen o no.


Aquí teniu la meva experiència laboral. He de dir, que aquestes feines m’han servit per viure, però en cap d’elles m’he sentit del tot realitzat, ja que jo sóc “músic” i m’agradaria poder viure d’això. Aquestes feines només m’han servit per poder-me mantenir econòmicament. És cert que he descobert que ser retribuït per la feina realitzada és gratificant, però tinc clar, que cap d’aquestes, és la feina de la meva vida.
Mirant enrere també t’adones de les diferents precarietats per les que has anat passant i a base d’hòsties, aprens que no tot són els calers, i que s’ha de treballar amb unes certes  condicions de dignitat. Ara mateix no treballaria sense contracte, i encara que la situació apreta, penso que és important valorar  bé abans d’agafar una feina o intentar millorar les coses des de dins. Tot i que veig que és difícil, on estic ara, perquè es fa el possible per separar els companys i que no hi hagi bon ambient, ja que si fos així i la gent s’organitzés, podríem fer prou pressió per canviar certes precarietats que estem vivint. La situació actual fa que la gent vegi perillar el seu futur i que tingui por de ser acomiadada per qualsevol cosa, o sigui que no obre boca per intentar canviar aquesta situació. No deixa de ser una roda que ens perjudica, però és la realitat que estic vivint.

Espero que aquest testimoni us serveixi per poder fer una bona reflexió sobre com està el tema laboral i ens ajudi una mica més a sentir-nos classe obrera.

Adéusiau!