Rèplica al comentari

Testimoni dins el treball a la SEE
del Mijac de la diòcesi de Barcelona
dirigit a animadors militants
7 de març de 2009

Soc en Toni, de Bufalà (Badalona),  jove militant de l'ACO, antic militant de la JOC (on vaig ser-ne alliberat). Participo del Equip de pastoral Obrera de Bdn-St Adrià. Soc membre fundador de la plataforma de Bufalà (que ara farà 9 anys). Estic a la CGT. Visc compartint pis amb tres companys més. Tinc amics i família. I disfruto de la vida amb força pau.

Integració de militància JOC/ACO amb la implicació en els ambients.

L'altre dia al grup de l'ACO, vam acabar una revisió de vida, que portava com a títol “Soc un vitxo raro!” De vegades hem veig diferent als què m'envolten, i no soc capaç de ser testimoni de la meva militància en l'Acció Catòlica. A mi això hem passa amb la família, cap d'ells ha viscut un estil de vida semblant, un compromís ciutadà o una vivència en la fe. Però en canvi, si hem sento capaç de fer-ho amb d'altres companys de la feina o del barri i hem sento content d'haver fet aquest pas.

QdV 1 de juny de 2007

L'altre dia, fent un cafè amb l'Esther, una companya de feina, se'm queixava que la Teresa, la nostra companya de la taula del costat s'havia dedicat durant tot el matí a fer papiroflèxia. L'Esther en canvi durant tota la setmana havia hagut de fer hores extres per enllestir la feina. Estava cabrejada de veritat.

Durant el café li vaig fer una mini-RdV, sense que s'adonès (una mica friqui per part meva.). El veure ja el teníem, ara calia ficar-se amb el jutjar. Per una banda li vaig explicar que la meva mirada sobre aquest fet anava una mica més enllà. Li vaig parlar que com a cristià, l'evangeli m'ajudava a veure-ho d'una altre manera. (de moment no va marxar corrents!). Li vaig dir que els cristians ens sentim contents pels dons que rebem, i que entenem que no tothom té els mateixos dons. Uns sempre tiren més que d'altres, però en el que ens hem de fixar és en el fruit que en trèiem nosaltres dels dons que hem rebut. La Teresa, passava per un mal moment personal, i la seva productivitat havia minvat molt per això. L'Esther, tot i tenir molta feina a sobre, era capaç de seguir posant esforços per tirar endavant. Al final del cafè, l'Esther hem va dir que estaria més atenta amb la Teresa.

La integració entre el meu medi i l'Acció Catòlica passa per la RdV. Aquesta RdV la faig al grup d'ACO, però sense adonar-me també acaba integrant-se en d'altres ambients.

Sovint quan hem pregunten quin tipus de cristià soc, acostumo a dic què soc un catòlic practicant què no va a missa els diumenges i què ni tant sols apareix per la parròquia. La meva comunitat són els moviments, i l'evangelització que practico passa per l'acció en el medi. Jo soc un cristià de l'Acció Catòlica i el medi que m'identifica és el de la classe obrera.

QdV 1 de maig de 2006

Arribat el matí m'aixeco i me n'adono que tinc una contractura a l'esquena. El pes dels llibres que vaig portar a Madrid hem va carregar.

Es primer de Maig i cal que vagi a la manifestació. Com cada any cal recordar que la classe treballadora estem farts de seguir amb precarietats laborals.

A la manifestació hem trobo a molta gent. Alguns era la primera vegada que venien. No hem vaig trobar als meus companys de feina i això hem va saber molt greu, perquè no havien entés la importància d'aquell dia.

Senyor ajudem a donar ulls per a que i vegin. La precarietat també es troba al seu voltant i no se n'adonen. Cura'ls la ceguesa. Fes-me instrument del seu canvi.

En molt casos l'eina què situa a d'altres a què canviïn la mirada cap a l'Església, és la més senzilla de totes. Ser testimoni del què fas i vius.

És des d'aquesta perspectiva que d'altres descobreixen el que m'han aportat els moviments, el que m'està aportant ser cristià.

Tot just ahir comentàvem a casa d'en Ramon i la Cristina, que la diferència entre un militant de la plataforma de Bufalà com en Jaume, que no es creien i nosaltres, és la mirada què en fem des de l'evangeli. Quan aquesta acció passa per el grup de RdV, quan en fem pregària, quan la contemplem des de l'evangeli. Aquest és el plus que hi fiquem els cristians, que no tenen els altres, tot i que el compromís directe sigui el mateix.

Tenir consciència de ser militant d'acció catòlica hem fa contemplar les meves accions des de l'evangeli, canviar la ruta del meu paper, modificar el meu compromís vers els altres. Et modera i alhora et fa tenir fidelitat al compromís.

La Plataforma de Bufalà, hem treu gran part del meu temps personal. El ritme és constant, i no s'atura. Seguim reivindicant un equipament pel barri, hem generat un hort comunitari, un grup de consum ecològic, treballem per dinamitzar la xarxa ciutadana, fem jornades culturals, botifarrada popular, aquest any fins i tot farem un documental recuperant la memòria històrica amb la participació de joves i gent gran, estem habilitant un nou local al barri... I som 4 gats.

Dels gats què tenim més constància, fidelitat i emprenem la iniciativa, ens hem trobat 4 què hem passat per l'Acció Catòlica (en Ramon, la Cristina, la Marta i jo), tant sols un què a passat per moviments polítics. La resta, va i bé.

És curiós què l'Acció Catòlica marqui les nostres vides i ens situï en el medi d'una forma tant radical. A la Plataforma no fem pregàries, ni RdV, ni res que s'hi assembli. Tant sols aportem el nostre testimoni.

Ser part d'acció catòlica em fa ser un militant en acció les 24 hores i en tots els àmbits de la meva vida.

• Al barri, jo hi tinc la Plataforma.
• A la feina, m'implico en una comissió laboral que vam formar, i també aporto la meva experiència del sindicat.
• A la família, i dedico atenció
• A casa intento ser acollidor, comparteixo allò que tinc amb els altres.
• Amb els amics, ofereixo suport emotiu, però també els hi dono un cop de mà quan el necessiten.
• A l'Església soc responsable del meu grup de RdV, participo de la EPO i milito des de l'Acció Catòlica.

Alegries i dificultats

El compromís sempre va lligat a la renúncia. En el meu cas jo renuncio:

• A seguir el corrent social de la major part de la població.
• A dedicar el meu temps lliure a mi mateix.
• Haig de fer equilibris per donar el màxim de mi mateix en el que faig. La planificació i la revisió en les meves prioritats és essencial. Per exemple: no estic atent a la meva economia personal, per si què ho estic amb l'economia de la plataforma. Hem planifico la setmana amb l'objectiu de tenir temps per a poder dedicar-me als meus compromisos.
• Estar amb tantes coses hem provoca una mica d'estrès (tot i que no és lineal, sinó que va i bé).

Tot plegat m'aporta:

• sentit a la meva vida.
• Hem fa protagonista de la societat, hem puja l'autoestima.
• Hem referma les conviccions.
• Viure en comunitat les accions et dona el plus de compartir amb els altres.
• Hem dóna pau interior
• M'apropa al missatge de Jesús.
• Hem dóna esperança pel demà.
• Hem forma constantment
• hem canvia actituds, hem fa créixer com a persona.

La balança, doncs, s'inclina en aspectes positius, i jo no soc tonto, o sigui que de moment segueixo escollint aquest mateix camí de vida.

Lc 12,29-31

No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més.

Pregària final d'un tros del QdV,
just quan hem plantejava ser alliberat de la JOC
8 d'octubre de 2002

Senyor demano que m’ajudis a plantejar-me i organitzar-me el dia a dia, sense deixar de banda la família i el barri. Ajudem a millorar i a aprendre tot allò que em dóna la JOC com a regal teu. Sigues amb mi en els moments difícils i fes-me costat quan m'enyori o m’estressi. Se que el camí es difícil però també se que rebre molt en aquest viatge. Gràcies senyor per aventurar-me amb tu.

Pistes per a que ho feu vosaltres...

El vostre compromís més directa està amb els infants. Aquest són els què estan rebent el vostre testimoni. De vegades, sense que us a n'adoneu.

També hi és amb el què envolta aquests infants: les seves families, el seu barri. Aquí també hi sou vosaltres i el vostra compromís.

D'altra banda les vostres vides estan envoltades d'altres ambients: teniu una família, uns amics, una feina (si no esteu a l'atur), un barri, potser fins i tot encara seguiu estudiant... La vostra aportació és essencial en aquests espais. L'Acció catòlica us demana que evangelitzeu en l'ambient, allà on viviu o treballeu. I per fer-ho no cal crear grans mitjans, tant sols cal què sigueu fidels a les vostres conviccions, aportant el vostra testimoni vers els altres. Sent llevat dins la massa.

Que m'ha aportat la JOC/ACO que puc aplicar al meu compromís

QdV 19 de setembre de 2008

Ja fa un any que vaig començar l'ACO amb el grup “en construcció” de Llefià, on hi he trobat la Eva, l'Anna, la Natàlia, en Dani, la Montse acompanyats d'en Salva.

Avui he tingut el meu primer Comité de Zona, com a responsable del grup. Amb cares conegudes no m'ha semblat tant diferent de la JOC.

S'ha començat amb Lluc 7, 11-17 a la parròquia de sta. Maria del Taulat.

Jesús aixecà un jove d'entre els morts, nosaltres com a responsable he de seguir aixecant el moviment. Arribant a d'altres, com van arribar a nosaltres els que ens van succeir.

Avui som profetes del que hem vist, som responsables del nostre petit món i n'hem de ser conscients.

Que Jesús sigui amb tots nosaltres, acompanyat-nos d'aquest camí.

La meva responsabilitat no és una tasca. És una mirada ample cap als altres. Es des d'aquí que el moviment hem fa créixer.

D'altra banda no hem sento sol, hem trobo amb d'altres que fan i senten el mateix que jo. El sentit comunitari hem retira els meus neguits de sentir-me vitxo raro. Hem referma conviccions, i m'envia a seguir treballant en l'acció.

Els moviments d'acció catòlica no crec què hem demanin ser activista, se'm demana Acció, i aquesta va molt més enllà de fer-me partícep d'una activitat concreta. Hem demana compromís, renuncia, pregària, RdV... I això és el què m'aporten els moviments.

Que m'aporta la JOC/ACO que hem fa ser qui soc?

Els moviments m'han cultivat a través dels anys, a deixar de mirar-me a mi mateix, per començar a mirar els altres. No se m'envia a mirar una gran massa, a crear un canvi social o participar d'una reivindicació. Hem fa mirar a persones concretes, amb noms i cognoms. Aprofundir en les seves vides i aportar el meu testimoni per a transformar-les.

M'ha aportat sentit de responsabilitat. Ser fidel als meus compromisos. Tenir constància en el què faig.

M'ha ensenyat a treballar en grup, a participar en una taula més ample. A escoltar i proposar.

M'ha donat constància en la meva fe. Posant-me mitjans senzills, per a que en tingui continuïtat.

Hem manté la pràctica de la RdV, aprofundint-la, creant canvis constants en la meva vida. Enviant-me a ser un altre.

I n'acabo donant gràcies...

Dono gràcies a Déu per haver-me apropar els moviments d'Acció Catòlica, per anar creant el Toni què soc avui. Dono gràcies per els testimonis què he rebut dels altres. Si no hi haguessin hagut militants què haguessin apostat per mi, jo no seria avui aquí.
Dono gràcies també per a trobades com les d'avui, i demano què ens facin avançar en el camí què ens tens marcat. Sentir-nos enviats, és un do què ens has regalat, i què ens cultiva més del què aportem. Dóna'ns llum per saber transmetre als altres i fent-se llevat dins la massa.