Rèplica al comentari

Partint del recull del Veure treballat a les federacions sorgeixen punts comuns, precarietats comunes que vivim militants, joves d’iniciació, i joves amb qui ens relacionem en el nostre dia a dia.

Algunes de les constatacions que hem descobert són les següents:

A) Els i les joves patim inseguretat laboral:

• La successió de contractes temporals o eventuals provoca que no tinguem dies de vacances i una situació d’incertesa, doncs no ens podem planificar a mig ni a llarg termini.
• No hi ha estabilitat laboral, tenir contracte indefinit no vol dir res: les empreses et poder fer fora en qualsevol moment, a canvi d’una “bona” indemnització.
• Els treballs temporals no ens ajuden a poder organitzar-nos per demanar millores, i et fan començar de zero cada vegada que inicies una nova feina.
• Existeix subcontractació i això provoca que moltes vegades desconeixem qui és el nostre cap, es redueix el sou pactat amb els caps anteriors, etc.

B) Els i les joves patim explotació laboral:

• En els contractes de pràctiques, on l’empresa s’aprofita descaradament evitant pagar-nos un petit sou ja estipulat amb la universitat. Fins i tot, en alguns casos has de pagar per a poder cursar una formació que consisteix en treballar sense cobrar. La Universitat no ho impedeix.
• Hores extres:
  • Acceptem tenir més d’una feina o fem hores extres per poder arribar a final de mes.
  • Hores extres “voluntàries” que si no es fan et poden acomiadar. Impedeixen gaudir del temps de descans i d’una estabilitat horària i laboral.
• Les persones que tenim malalties cròniques “lleus” costa que les empreses ens contractin per les possibles futures baixes reiterades. Hem de treballar posant la nostra salut en risc, per a poder sobreviure i arribar a final de mes.
• Dificultat per a compaginar feina i estudis (testimoni)

C) Manca de formació sindical:

• Els i les joves ens resignem a fer el que ens manen per desconeixença dels nostres drets i obligacions com a treballadors/es.
• També desconeixem els convenis que tenim, i per tant, no sabem els dies de festa o vacances que ens pertoquen per dia treballat.
• De vegades, anem al comitè d’empresa en nom dels i les companyes perquè es queixen, però després no actuem.

D) Manca de formació laboral que es manifesta en:

• Manca de formació i documentació necessària per a desenvolupar les tasques pròpies del lloc de feina, així com dels nostres drets i obligacions com a treballadors/es.
• Formació en salut laboral (riscos laborals) insuficient o inexistent. Familiars que treballen en el sector de la indústria on els materials de protecció bàsics o no hi són o estan fets malbé. S’acaben sense fer servir perquè “impedeixen fer la feina”, produint moltes vegades lesions físiques a la vista i l’oïda.

E) Desigualtat salarial per raó de gènere:

• Existeix una desigualtat de sous entre homes i dones que ocupen un mateix càrrec; un masclisme que es dóna en molts àmbits: assetjament per part dels caps als llocs de treball, les feines de casa les fan les dones, etc; i la problemàtica de la dona a l’hora d’afrontar l’embaràs i la conseqüent por a perdre la feina.
• També hi ha una desigualtat de condicions laborals entre treballadors contractats de manera indefinida i els temporals, com per exemple el col·lectiu de metges i infermers/es.

F) Immigració:

• La precarietat de joves immigrants que acabem d’arribar, dels quals molts no tenim papers i patim amb molta ansietat el fet de viure constantment en la corda fluixa. La situació de necessitat de persones nouvingudes fa que hi hagi empresaris que se n’aprofitin d’aquesta situació.

G) Tenim por a perdre la feina, per això:

• renunciem als nostres drets i objectius personals i professionals.
• fem més tasques de les que ens toca dins la nostra feina
• No lluitem per millorar les nostres condicions laborals.
• Si tenim un lloc de responsabilitat, s’han de dir o fer coses que van en contra de la nostra voluntat.

H) Acceptem les precarietats laborals:

• perquè ens donen llibertat per a poder estudiar o fer altres coses.
• perquè no és fàcil trobar una feina que ens agradi i això fa que encara que aquesta sigui precària, callem.
• per la incertesa de treballar del que realment volem.
• quan al lloc de feina tenim una relació difícil o insostenible amb els/les companyes i caps, i no ens proposem fer res, perquè “mentre es cobri bé...”.

I) SENTIT del treball (formació i dignitat)

• Veiem la feina com a eina per a guanyar diners i res més: “millor treballar igual o poc, i fer menys”; “si puc agafar la baixa i cobrar, perfecte!”.
• Desencís al veure que tot i estudiar durant molts anys s’accedeix a una feina pitjor remunerada que d’altres, a les quals hi accedeixen joves amb una formació limitada.
• Els i les joves pensem en treballar poc i cobrar bé, renunciant a una feina que ens ompli o enriqueixi, per això pensem que no és necessari estudiar i renunciem a la nostra formació.
• Tenim dificultats a l’hora d’ampliar estudis mentre estem treballant, perquè segons el lloc de feina, aquesta no et permet una certa flexibilitat per poder-los dur a terme.